Pobres

De nit la suor m’envaeix
Els ulls oberts, l’aire viciat
L’espai dins del meu llit i les mans
busquen
recorren,
assalten el meu cos
Et busquen a cada racó,
Seguint el passos que
un dia
les teves empremtes dibuixaren
Pobres ingènues,
què perdudes sense els teus petons,
sense el camí humit
de la teva saliva.
Tan sols els queda l’intent
Pobres ingènues
Crit ofegat
Pell mullada
El coixí no em regala
ni aromes ni remors