ELS CORBS HAN TORNAT Alekséi Savrásov 1871

Si preguntessin als habitants d'aquell petit poble, explicarien històries que una vegada havien sentit a la vora del foc. Desde feia generacions els corbs eren visitants de pas, només s'hi estaven uns dies damunt de l'arbre, però en tenien prou per fer encongir l'ànima de tot aquell que gosés descansar sota les seves branques.
Aquell glaçat matí d'hivern ningú s'atreví a recórrer el camí que, cobert de neu, només els corbs trepitjaven. Al capvespre, quan la llum del sol s'esvaïa tímida rere les muntanyes, un foraster arribà al poble. Com és natural, no s'adonà de l'expectació creada dins de cada casa, darrera cada cortina; però el que segur no sabia, era de quina manera el cor d'aquella gent començá a bategar amb força, aterrits i paralitzats pel pànic, al veure com aquells ocellots negres descendien un a un col.locant-se, amb molta cura, damunt dels braços estesos del nouvingut. Fou aleshores quan, amagats rere les cortines, dins la seguretat de les seves cases, els veïns d'aquell petit poblet, pogueren veure com els ulls del foraster s'encenien com unes brases. No podien apartar la vista de la seva mirada, els havia hipnotitzat i poc a poc anava carbonitzant les seves ànimes encongides.

Una iniciativa de Relats conjunts