Recordes quan ja no recordavem?
Quan la pluja esborrava les nostres
petjades
Quan creies que sempre seria així
Que mai avançariem
Que les coses no canvien
Pero ho fan
Si
I ara res es el que era
Ara la pluja només
mulla
neteja
purifica
I tu m’abraces per l’esquena
Els anys passen depressa,
ens ajuden a canviar
Avancem
Per fi
dilluns, 8 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada